12/12/2024
«Famílies pel Valencià»: Una veu contra la «Llei Rovira» i per l’educació en la llengua pròpia
Aquesta setmana parlem amb Núria Cerveró, portaveu de l'associació «Famílies pel Valencià», un col·lectiu que naix en resposta a l'aplicació de la «Llei de Llibertat Educativa» que el nou govern valencià està posant en marxa i que, afirmen, posarà greument en risc la normalització del valencià i el seu ús dins dels espais educatius.
Avui ens acompanya Núria Cerveró, portaveu de «Famílies pel Valencià», una entitat recentment formada per defensar l'ensenyament en valencià davant l'amenaça que suposa la «Llei de Llibertat Educativa». Aquesta normativa, impulsada pel conseller d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació José Antonio Rovira, pretén donar a les famílies la llibertat de triar la llengua vehicular a les escoles, però, segons denuncia el col·lectiu, posa en risc la normalització del valencià i el seu ús dins dels espais educatius, ja que no s'atén a criteris pedagògics i lingüístics en cap moment.
A través d'accions directes, xarxes socials i mobilitzacions locals, «Famílies pel Valencià» treballa per garantir que la xicalla d'arreu del País Valencià puga estudiar plenament en la llengua pròpia. Una iniciativa que, a hores d'ara, ha aconseguit més de set mil cinc-centes adhesions d'arreu del territori valencià i on també s'ha obert un recorregut judicial davant del Tribunal Constitucional per part del grup polític «Compromís» i entitats en defensa de la llengua.
De la mà de Núria coneixem com va sorgir la proposta entre un grup d'amistats, els reptes que planteja la nova llei, l'impacte que tindrà en les comarques castellanoparlants i la necessitat d'una educació que assegure l'ensenyament del valencià, «una eina d'inclusió i de futur per a la llengua». Però abans de començar, envien molt de caliu a les famílies afectades per la DANA del passat 29 d'octubre: «hem hagut de reduir la nostra activitat, com no podia ser d'altra manera, a causa d'aquesta catàstrofe que ha sigut la DANA. Enviem tot el nostre suport a totes les famílies afectades. Aquest és un motiu més per veure com gestiona tan malament l'educació aquesta Conselleria que tenim, que ha deixat a milers d'alumnes totalment desprotegits i sense un dret bàsic i fonamental com és l'educació. Tota la nostra solidaritat i tot el suport. Els nostres pensaments estan amb totes aquestes persones».
Un grup de famílies ha aconseguit mobilitzar, a dia d'avui, més de set mil cinc-centes adhesions al vostre manifest. Què defenseu i com naix aquesta iniciativa?
«Famílies pel valencià» naix a partir d'un grup d'amics i amigues que som mares i pares preocupades per l'ús i l'ensenyament del valencià al nostre territori. Arreu de la proposició de llei que va sorgir en maig d'aquest any vàrem pensar que si aquesta llei tirava endavant, era un desficaci absolut i tractàrem de veure què podíem fer nosaltres com a famílies. Aleshores començarem a pegar-li voltes i pensàrem que podíem donar-li la volta a una de les idees claus que justifiquen aquesta reforma, que és que les famílies tenen la «llibertat» de decidir al voltant de l'ús de la llengua vehicular a les aules, una circumstància de la qual estem totalment en contra perquè evidentment aquestes qüestions les han de decidir lingüistes i pedagogs, que són els que tenen els coneixements necessaris. Però ja que donaven el poder de decisió a les famílies, decidírem agafar aquest «poder», entre cometes, per a pegar-li la volta i lluitar pel valencià i pels drets que considerem que són fonamentals. Estem completament en contra de la llei i demanem la seua abolició, però sabem que aquestes coses, en cas d'aconseguir-se, van molt lentes.
Logo Famílies pel Valencià
Avui en dia, la votació té data?
Sabem que la votació, si no haguera sigut pel desastre de la DANA, ja estaria en marxa. Segons el conseller, va dir que seria després del Nadal. Crec que va ser una resposta una mica no sé si dir aleatòria, una resposta poc pensada. No hi ha més exactitud que aquesta frase. Però coneixent l'obsessió que tenen d'abolir el valencià, és possible que aprofiten que tornem de Nadal i que totes les famílies ens trobem acabant de recol·locar-nos després de les festes per tal d'aprofitar i fer-ho ràpid i a traïció, sense informar.
De quina manera la «Llei de Llibertat Educativa» actua contra l'ensenyament en valencià?
El que fa és distingir dos zones: les zones de predomini lingüístic valencià i les de predomini castellà. Les de castellà ja directament les aboca al desconeixement total de la llengua, perquè donen per suposat que en aquestes zones no hi haurà famílies que aposten pel valencià. La llei utilitza frases molt ambigües, que venen a dir que s'estudiarà segons les necessitats de cada centre o depenent dels recursos disponibles... ho deixa tot molt en l'aire. No garantix que si hi ha famílies que volen el valencià (i n'hi ha, perquè estem tenint molta rebuda de moltíssimes famílies arreu del País valencià), et garantisquen l'ensenyament en aquesta llengua per al teu fill o filla.
Després, en les zones valencianoparlants, tot i que guanye l'opció del valencià, ni tan sols amb aquesta opció s'assegura que l'alumnat vaja a estudiar en aquesta llengua. Dependrà de la decisió de les famílies i de la ràtio d'alumnat que cap en cada aula. Perquè encara que, diguem-ne, guanye l'opció del valencià, i d'uns seixanta alumnes hi haja trenta-vuit que hagen elegit el valencià, es pot donar el cas que un curs d'uns vint-i-cinc alumnes sí que siga en valencià però l'altre línia, on hi hauria una dotzena d'alumnes que haurien escollit el valencià, se'ls obligaria a anar a l'aula on s'ensenye en castellà.
I aquesta és la paradoxa més gran: que inclús guanyant les votacions, estem perdent valencià. Aquesta llei parla d'uns percentatges que van variant però es mantenen al llarg de tota l'educació del xiquet o la xiqueta dins del mateix centre educatiu. Aleshores, amb aquests percentatges i triant el valencià, l'únic que et garantixen és un mínim d'un 50% de valencià en llengua vehicular. Aquest 50% és el que diuen els experts, com els qui han fet recentment un informe crític respecte de la «Llei Rovira», o la pròpia «Acadèmia Valenciana de la Llengua», que assegura que l'alumnat siga capaç d'expressar-se de manera escrita i oral en valencià d'una manera correcta. I això sols es garantix triant el valencià. Si tries castellà, solament es donaria l'assignatura de valencià i poc més. Això no garantix el domini de les dos llengües. Sabem que el castellà l'aprendrem sí o sí. Ho sabem les persones que hem estudiat en línia en valencià, que ningú ens ha ensenyat el castellà ni a casa ni a l'escola i sabem perfectament escriure i ser competents en aquesta llengua.
Logo Famílies pel Valencià
Quin paper pot jugar l'escola i la comunitat educativa que l'envolta a l'hora de posar fre al retrocés de l'ensenyament en valencià?
L'escola ha jugat sempre un paper molt important en mantenir viva la llengua, i sobretot en tot el que té relació amb el seu coneixement. Tot i això sí que és cert que l'ús d'una llengua i la llibertat que hauríem de tenir de poder expressar-la i parlar-la quan, per exemple, vas pel pa, al metge o a la ITV, això no hauria de poder garantir-ho solament l'escola sinó que haurien de ser també les institucions les que garantiren el dret que tenim (i que, a més, està al nostre Estatut d'autonomia) de poder expressar-nos lliurement en la llengua que triem. En aquest cas, la llengua minoritzada, el valencià.
És indubtable que tots els professionals de l'educació i els centres educatius fan un paper fonamental i que estan mantenint viva la flama de la llengua, però és una lluita en la qual cal continuar rebel·lant-se i demanar a les institucions que no sols el paper de defensa i dignificació de la llengua ha de recaure en l'escola, sinó en totes les institucions públiques. Com? Exigint nivell de valencià al funcionariat (contràriament al que estan fent últimament, que és treure'l, llevar-li obligatorietat) i garantint uns mitjans de comunicació públics i de qualitat. El paper de l'escola és fonamental. I per això mateixa, que ho saben, és on atacaran. Saben que l'educació és un nucli fonamental a l'hora de donar la batalla de la llengua.
Presentació Famílies pel Valencià. Núria Cerveró I María Jesús Costa.
Com deies adés, a les zones que s'han catalogat com a castellanoparlants, l'ensenyament del valencià s'ha quedat reduït a l'àrea de llengua i literatura solament. Com ho valoreu i quines conseqüències es poden derivar d'aquesta decisió de vetar el valencià a aquestes zones?
Això té unes conseqüències brutals de desequilibri entre la ciutadania del País Valencià. El que farà és crear ciutadans de primera i de segona. Seran persones que no podran competir amb la resta que sí que saben parlar més d'un idioma. Quan parle de «competir» m'estic referint a l'àmbit laboral o a l'àmbit d'integració social. Al final, una llengua també és cultura, t'ajuda a integrar-te. Hi ha moltes festes, tradicions, inclús flora i fauna autòctona del País Valencià que tenen nom només en valencià. S'està perdent moltíssima riquesa i estan discriminant a aquests xiquets i xiquetes d'una manera que ens sembla una bestialitat. Això no pot ocórrer.
I més encara quan moltíssimes famílies de zones castellanoparlants estan mostrant també aquesta preocupació i estan manifestant que per favor se'ls atenga, que volen que els seus fills i filles puguen parlar i expressar-se en valencià. Després evidentment cadascú parlarà en la llengua que més còmode estiga o podrà decidir lliurement com expressar-se, però ha de tenir l'oportunitat de poder fer-ho. Sabem que les persones que han estudiat en les antigues línies en castellà, no totes aconsegueixen comunicar-se bé en valencià. I pel que fa a la formació inicial del professorat, també estem veient que hi ha part del col·lectiu docent que no sap expressar-se ni escriure en la nostra llengua. Això és molt perillós.
Políticament «Compromís», de la mà de diverses entitats, ha iniciat un recorregut judicial que ha acabat al Tribunal Constitucional. Què espereu al respecte?
De moment sabem que s'ha admés a tràmit aquest recurs i ho valorem de manera molt positiva. Ens encantaria que aquesta llei s'aturara completament i des del principi apostem per abolir-la. Aquest és el nostre objectiu principal com a associació. Però encara que ho aconseguim, segur que passarà molt de temps i, clar, és perillós deixar-ho en mans de la justícia que ja sabem com funciona de vegades alentint els processos. Per tant, no podem esperar de braços plegats a veure com anirà aquesta resolució i mentrestant continuem lluitant i informant sobretot a les famílies de la feina que hauria d'estar fent la Conselleria però que no l'està fent.
Haveu estat molt visibles per xarxes, amb campanyes molt boniques en format vídeo i il·lustració gràfica, on persones amb orígens i llengües diverses expliquen els seus motius per recolzar l'ensenyament en valencià. Quines són les accions en les quals vos haveu centrat des de la vostra creació i com enfocareu la resta del camí?
Ens fonamentem en dos línies d'acció. Per una banda, informem sobre què significa aquesta llei i la votació a la qual sotmetran a les famílies. Perquè cal estar atents que, quan es publique al DOGV que la consulta tira endavant, els centres educatius tenen només cinc dies de termini per a entregar a les famílies un document on s'indica que han de votar, però l'única cosa que s'indicarà és que han de triar la llengua base: valencià o castellà. I que en el cas d'Infantil serà la llengua amb la qual es comence la lectoescriptura i les matemàtiques. Però no diu res més, no t'indica amb quins percentatges de llengua es treballaran, no s'avisa que seran per a tots els cursos que dure l'educació del teu fill en eixe centre. Les famílies rebrem això, no tindrem cap mena d'informació i hi ha molta gent que no sap, que es pensa que seran com les antigues línies en valencià, però res més lluny de la realitat. La nostra principal acció és informar a les famílies a través de xerrades i assemblees que estem realitzant en instituts i col·legis. També a centres culturals. El que volem és vertebrar aquestes reivindicacions per comarques per tal de difondre el que significa realment la normativa. I tenir ben clar que, per a realment ser lliure necessites saber què és el que estàs triant, si no, no tens cap classe de llibertat.
D'altra banda, cal recordar i divulgar la importància que té la nostra llengua, el nostre valencià. Com a estima a la terra, com a inclusió en la societat. Si ensenyes a la xicalla a respectar altres llengües, estàs ajudant a respectar altres cultures. I també, respecte a coses més productives, les llengües fan com un puzle. Saber dos llengües està demostrat que t'ajuda més a saber una tercera llengua. I així, successivament. Inclús sabem que desperta àrees del cervell no lingüístiques i això ajuda, gràcies a la plasticitat del cervell, a aprendre millor en les diferents àrees curriculars.
Xerrades informatives a famílies sobre la nova Llei de Llibertat Educativa
L'ensenyament en valencià ha estat una qüestió que ha suposat un enfrontament polític al llarg de les darreres dècades. Des de les acaballes del franquisme, diversos grups de mestres han lluitat per la seua normalització, que tot i que la «Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià» de l'any 1983 especifica, no acaba d'arribar. També hi ha entitats com «Plataforma per la Llengua», «Escola Valenciana» i «Acció Cultural del PV», així com els col·lectius de mestres vinculats als «Moviments de Renovació Pedagògica» i al Moviment Freinet, que sempre han estat actius en aquest sentit. Què podem aprendre d'aquestes lluites passades?
Nosaltres hem nascut per treballar colze a colze amb aquestes entitats. Abans de fer pública aquesta associació vàrem contactar amb les entitats que has nomenat per una qüestió de deferència i de respecte. Les valorem moltíssim, són un referent per a nosaltres. I nosaltres hem nascut per a sumar.
Hem d'aprendre que mai cal rendir-se i que malgrat tot el mal que ens han fet i ens volen fer, no podran amb nosaltres. No podran perquè l'estima sempre guanya a l'odi, i nosaltres tenim una grandíssima estima a la nostra llengua, cultura, tradicions i a la nostra identitat com a poble. I mai podran enfront d'això. I s'ha vist perquè les famílies ens hem alçat i mobilitzat i estem dient la nostra. Tenim ja més de 7500 adhesions. És una qüestió simbòlica, però això dona fe de la bona acollida que estem tenint. És una grata sorpresa, ens fa sentir vives i continuarem lluitant. Això és el que ens han ensenyat aquells col·lectius que anys enrere han obert camí.
Logo Famílies pel Valencià
Més informació:
- Espai web "Famílies pel Valencià": https://familiespelvalencia.org/
- Article al setmanari "El Temps" al voltant de "Famílies pel Valencià": https://www.eltemps.cat/article/61250/la-revolta-de-les-families
- Entrevista a Núria Cerveró al "Diarilaveu": https://www.diarilaveu.cat/societat/la-llei-rovira-disminueix-drasticament-el-valencia-en-hores-lectives-565300/
Dídac Delcan Albors
Sóc Dídac Delcan Albors, Educador Social, i al llarg de la meua vida he estat vinculat a les Cooperatives d'Ensenyament Valencianes com a alumne però, també, com a investigador.
COMENTARIS
Encara no hi ha cap comentari, escriu tu el primer