Ensenyar, aprendre i conviure en valencià: 40 anys de la «Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià».

La «Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV)» s'erigeix com una fita històrica, en l'àmbit legislatiu, al País Valencià. Tot just fa ara quaranta anys, més concretament el 23 de novembre de l'any 1983, va començar el seu recorregut aquesta normativa que ha assentat les bases de l'ensenyament i la difusió del valencià arreu del nostre territori durant les darreres quatre dècades.

Aprofitant l'avinentesa de la presentació de l'exposició «Ensenyar, aprendre i conviure en valencià: 40 anys de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià», produïda i coordinada pel Servei de Cultura de l'Ajuntament d'Aldaia i que ha estat comissariada per Remei Oriola, Anna Marí i Vicent Moreno, tres professionals que al llarg de la seua vida laboral han treballat de valent per la promoció de l'ensenyament i ús del valencià, tant des del sistema educatiu com des d'òrgans de gestió, aquesta setmana ens hem volgut endinsar a analitzar la trajectòria d'aquesta llei, els seus antecedents i la seua vigència, un camí on les cooperatives d'ensenyament valencianes (en tant que escoles pioneres en la introducció de la llengua a l'aula) han tingut un paper essencial a l'hora de fomentar l'ús i l'aprenentatge del valencià dins dels centres escolars.

Quatre dècades després analitzem, de la seua mà, una normativa que ha traçat un camí vital en la preservació, promoció i ensenyament d'aquesta llengua. Aquesta commemoració suposa, en paraules de Guillermo Luján i Empar Folgado, alcalde i regidora de Projecció de la Cultura, Patrimoni Cultural i Política Lingüística de l'Ajuntament d'Aldaia, «un moment idoni per a fer un balanç del seu recorregut, veure com s'ha desenvolupat la normativa al llarg d'aquest temps i analitzar l'estat de la situació actual» explorant i avaluant el seu impacte tant en l'àmbit lingüístic com en el social i l'educatiu. A través de les reflexions de Remei, Anna i Vicent, valorem com la LUEV ha modelat i articulat el paisatge lingüístic i educatiu al llarg del territori valencià.

Presentació de l'exposició dels 40 anys de la LUEV.

S'ha presentat recentment l'exposició «Ensenyar, aprendre i conviure en valencià: 40 anys de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV)», la qual haveu comissariat. Quin ha estat l'objectiu que perseguíeu amb aquesta proposta?

Remei: Al llarg dels últims anys i des de diversos col·lectius i entitats s'han fet exposicions al voltant de l'ensenyament en valencià i la LUEV. Un dels nostres objectius, quan ens varen plantejar aquesta exposició, era donar un altre punt de vista, oferint una mirada global per tal d'analitzar tot el recorregut que ha tingut l'ensenyament en valencià des de totes les vessants possibles. La pretensió ha estat valorar el camí fet i que la reflexió puga ajudar per a millorar-lo.

Anna: Evidenciar tot aquest treball és molt interessant sobretot pensant en la situació política actual i també volem que servisca perquè la gent jove d'ara siga conscient que no sempre hem tingut la situació que ara tenim respecte al coneixement i ús del valencià. A l'exposició s'evidencien tots els esforços i totes les problemàtiques que han existit al llarg d'aquestes dècades i fem un homenatges a tots aquells moviments i persones que han treballat de valent tots aquests anys. Però queda molt per fer, no ens podem permetre passes enrere.

Panell expositiu amb il·lustracions per fomentar el valencià.

El 23 de novembre de l'any 1983 es va aprovar la LUEV. Abans, però, hi havia hagut tot un recorregut en defensa i per la dignificació del valencià i el seu ensenyament. Quins passos es varen donar per arribar a l'aprovació d'aquesta llei?

Remei: La dictadura i la repressió de gairebé quaranta anys va acabar amb el treball que s'havia fet per poder introduir la nostra llengua a les escoles, l'ús del valencià estava molt perseguit. No obstant això, cap al final del franquisme es van realitzar alguns projectes com ara, la creació de la Secció de Pedagogia (1964) dins de Lo Rat Penat per part d'un grup de mestres interessats a canviar l'escola. Aquest grup de mestres formaren després els Moviments de Renovació Pedagògica (MRP).

Tots aquests moviments comencen a posar en marxa un procés que va anant creixent i donant forma a experiències pedagògiques a l'escola pública, per part d'algun mestre o alguna mestra a nivell individual, però també des d'iniciatives privades com és el cas de l'escola Tramuntana, que va ser una escola cooperativa i pionera que oferia un plantejament d'educació completament diferent al que s'aplicava en aquella època. Aquesta gent va exercir de model quan es va començar a planificar la introducció de l'ensenyament del valencià al sistema educatiu reglat. Mestres pertanyents al Grup Freinet, a les Escoles d'Estiu del País Valencià, als Moviments de Renovació Pedagògica (MRP) i als Col·lectius de Mestres varen fer un gran treball per tal que l'ensenyament en valencià fora possible.

Vicent: Nosaltres hem pogut viure més directament tot just els anys anteriors a la constitució de la Generalitat Valenciana. Tot el que es va viure en les dècades dels seixanta, setanta i principis dels vuitanta era molt interessant i engrescador, ja que, amb la recuperació de la democràcia, es va aconseguir allò que es deia als anys setanta de «las lenguas vernáculas». Per primera vegada en la història s'instaurava oficialment la possibilitat d'ensenyar, en aquest cas, el valencià. Els anys més intensos per a mi varen ser els dels inicis de la Generalitat, des de l'any 1983 fins al 1987, que varen ser uns anys d'explosió. Per què? Perquè veníem d'una reivindicació de portar el valencià no únicament a parlar-lo en casa, al carrer i al treball, sinó a introduir-lo a l'ensenyament.

Material de difusió per a fomentar el coneixement i l'ús del valencià.

A l'exposició, entre altres fites, destaquen un programa i una institució que varen tenir una gran importància en la recuperació de l'ensenyament en valencià: el Pla Experimental de l'Ensenyament pel Valencià i l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE), que dirigia Manuel Sanchis Guarner. En què varen consistir i quina importància varen tenir a l'hora d'ajudar i potenciar la realitat de l'ensenyament en valencià?

Vicent: El Pla Experimental era el pla que el govern preautonòmic, anomenat com a «Consell del País Valencià», va desenvolupar i eixe decret que permetia ensenyar el valencià en el sistema educatiu. En aquell moment no hi havia pràcticament res de material al respecte. Fixa't si era experimental que el que féiem era redactar o copiar un text d'un llibre de qui fora, de Sanchis Guarner o Joan Fuster (dels poquets que havien escrit en valencià), agafàvem un text i sobre aquest féiem unes preguntes de comprensió lectora, o posàvem alguna norma ortogràfica i la definíem. Féiem, diríem, una classe sobre aquells textos. I d'això, com que no existia res, féiem 15.000 còpies i les enviàvem a les escoles. Així va començar. Com es podia anar fent aquesta feina? A través del professorat, evidentment. I ací és on l'ICE va tenir un gran paper. Va ser qui formava als professors i professores que estaven per les escoles. Hi havia un gran desconeixement d'escriure i llegir en valencià, i mira que parlàvem en valencià, però no estàvem alfabetitzats. La feina de l'ICE, en cooperació amb una gran multitud de persones escampades per tot el país que organitzaven cursos de formació, va ser clau.

Anna: No existia res sistematitzat. Va ser una gran feina la dels primers anys recopilant material i incitant a persones i a empreses a crear i generar contingut. Els primers anys ens vàrem dedicar des de la Conselleria a intentar que gent que estiguera en l'ensenyament fera llibres de text. L'Administració també va agafar eixe paper suplint el paper d'editora i finançant materials de suport al professorat perquè, a més, com es feien edicions curtes, no eren rendibles per al món editorial. Es va fer una gran tasca de suport immens. De totes aquelles edicions, algunes apareixen homenatjades a l'exposició.

Vicent: Mira si la situació era anòmala i extraordinària: com a coordinador de l'ensenyament en valencià, on tenia assignades unes comarques d'actuació, quina era la nostra feina? Anàvem a visitar els centres i ens reuníem amb les direccions i exposàvem i explicàvem l'existència d'una llei que promovia l'ensenyament de valencià. «Tens algun professor o alguna professora que sàpia una mica llegir o escriure en valencià?» preguntàvem a l'equip directiu. I a voltes era el professor de matemàtiques. No passava res, aquest passava a ser professor de valencià durant una hora a la setmana a cada curs i la Conselleria enviava a un professor o professora extraplantilla per a suplir aquest canvi.

Anna: Varen ajudar-nos molt els simposis i estatges que s'organitzaren per al professorat perquè te n'anaves plena de recursos per a l'aula i motivada per a seguir fent el teu treball. I també amb molta energia. De fet, gent dels Moviments de Renovació Pedagògica i mestres de les escoles pioneres com les escoles cooperatives venien a ensenyar-nos fent de ponents de les nostres formacions.

 Panell a l'exposició els 40 anys de la LUEV.

Ens endinsem ara en la LUEV. Què es pretenia, en què va consistir i com varen ser els primers anys d'assentament d'aquesta nova llei?

Vicent: Aquesta llei és importantíssima perquè damunt és la primera llei que fa la Generalitat que no fora d'organització. Les lleis número 1 i 2 eren simplement explicitar què era això de la Generalitat, i per tant la primera llei efectiva que afecta drets o serveis a les persones, és la LUEV, la llei número 3 de la Generalitat. Té, a més, la virtualitat d'haver-se fet a Alacant i això, encara avui, cal remarcar-ho: que la primera llei de la Generalitat Valenciana que afecta la societat es fa a Alacant, i d'alguna manera remarca que la valencianitat no sols fa referència a València, sinó que és de tot el territori valencià.

Va ser molt important el fet que tampoc cap dels partits polítics de l'arc parlamentari en aquell moment votaren en contra. Hi hagué diferències però al final cap partit va votar en contra. Això era molt important perquè no era una demanda social de molta unanimitat. Era un desig de l'esquerra valenciana, i això la dreta ho va viure d'una manera de dir «bé, aquests venen a menjar-se el món i els consentirem d'alguna manera», i afortunadament no es varen posicionar en contra. Això ha sigut bo. Recordem que veníem de la batalla de València, d'un gran conflicte, i això va ser un xicotet primer pas perquè el conflicte minvara, que la gent entenguera que el valencià era la llengua d'ací i que s'havia d'ensenyar amb naturalitat. I que també s'havia d'usar, que és la segona part de la llei. Una és l'ensenyament i l'altra és l'ús. A partir d'aquesta llei es remarca que qualsevol ciutadà o ciutadana d'aquest país pot utilitzar la llengua que li donara la gana, sense necessitat de donar explicacions.

Remei: Per a nosaltres, mestres de valencià, l'aprovació de la llei va ser un gran suport perquè veníem de la batalla de València. Per als mestres de valencià aquella batalla no s'havia acabat. Estàvem assenyalats i sabien on trobar-nos, i la veritat és que hi havia molts factors en contra, però el fet d'aprovar-se aquella llei et donava com una certa seguretat, tenies un parany legal. Sí, va ser una llei molt important. Tot i que no es varen acabar les dificultats, a poc a poc es va normalitzar l'ensenyament i l'ús del valencià. Això ho hem de valorar.

 Panell expositiu on es recorda el paper fonamental de les cooperatives d'ensenyament en la recuperació del valencià a l'escola.

Carme Miquel deia que calia construir un moviment social al voltant de l'escola que sostinguera la vitalitat del valencià. En un context com aquest, amb tantes dificultats d'implantació del valencià, quines altres entitats, a més de l'administració pública, han estat lluitant per la llengua i quin ha estat el seu paper al llarg d'aquestes dècades?

Anna: Escola Valenciana ha jugat un paper crucial. Ha mobilitzat molt a tot el sector educatiu, especialment a les famílies, que són el motor fonamental. De fet, molts col·lectius ho han fet, però en l'àmbit educatiu i començant des dels primers moments, Escola Valenciana, igualment com ho feia Conselleria al principi, anava fins i tot a les escoles infantils a informar a les famílies sobre les bondats que tenien els primers programes. Comptar amb col·lectius com Les Coordinadores de l'Ensenyament en i pel valencià (que després es constituirien com a «Escola Valenciana») va ser fonamental. En acabant, altres activitats que han desenvolupat, com és el cas de les Trobades d'Escoles en Valencià, són impressionants. Això ha portat molta sensibilitat a les famílies a l'hora de valorar la importància que un xiquet o una xiqueta aprenga en la seua llengua, i també per fer sentir que les famílies no estan soles, que no ha estat una decisió d'unes poques, sinó que veuen que ha estat una decisió de moltes famílies, i això engresca. La «Federació Escola Valenciana» ha estat fonamental, i avui encara continua lluitant ben fort.

Remei: També va ser molt important el fet que Ajuntaments democràtics de caire esquerrà donaren molt de suport a les escoles. En molts casos fins i tot tenien partides complementàries per a les escoles per poder comprar materials. Quan es feien les campanyes per a les matrícules de cada any, jo com a mestra i després com a assessora, ens va anar molt bé que les entitats locals prengueren part. També els sindicats d'esquerres en aquell moment participaren molt activament difonent el treball que es feia, inclús recolzant al professorat tutorialment perquè hi havia famílies que no tenien clar això del valencià. Comptar amb representants sindicals ens venia bé per sentir-nos ajudades i amb suport.

Vicent: Va haver-hi una cosa molt significativa: a més de reivindicar i fer de veres aquell exercici d'ensenyar en valencià, els i les mestres que ensenyaven i estaven compromesos amb el valencià eren els millors. Donaven prestigi, perquè en totes les escoles el professorat que més eixia, que era més estimat per les famílies i l'alumnat eren els que estaven implicats en l'ensenyament del valencià. Això va ajudar moltíssim. Va ser un moment d'una il·lusió col·lectiva importantíssima.

Anna: Fer ensenyament en valencià va ser revolucionari en tant que també anava de bracet de la introducció de noves metodologies, ja que aquest desenvolupament s'acompanyava amb moltíssima formació. La gent que ensenyava en valencià era la primera que s'implicava.

 Materials curriculars per a fomentar el coneixement del valencià a les aules.

Des dels programes d'immersió lingüística dels anys noranta fins al plurilingüisme actual, quina valoració feu de l'evolució de l'ensenyament de la llengua?

Anna: El plurlingüisme arriba amb la introducció d'una tercera llengua amb caràcter vehicular. Ací el plantejament de les llengües quan es va publicar el decret de l'any 2012 partia de dos dels programes d'educació bilingüe existents: el Programa d'Ensenyament en Valencià i el Programa d'Incorporació Progressiva. Es va derogar el Programa d'Immersió Lingüística, un programa amb molts bons resultats acadèmics i de molt bona acollida per a famílies castellanoparlants. Amb l'arribada del Govern del Botànic es va publicar el nou decret de plurilingüisme l'any 2017, que configura diferents itineraris (nivells) però es preveia que tots els centres acabaren aplicant el nivell avançat, per tant el valencià es convertiria en l'eix vertebrador de l'ensenyament i facilitaria el coneixement equitatiu de les dos llengües cooficials i una bona competència en la llengua estrangera. Però, com bé sabeu, aquest decret va estar derogat per sentència judicial i es va haver de publicar el 2018 l'actual llei de plurilingüisme. Valorar-la ara mateix seria difícil perquè en Primària la llei està funcionant bé però en Secundària ha rebut més critiques perquè no s'ha assegurat la continuïtat als centres d'educació primària i molts centres, en aquesta etapa educativa, han rebaixat la proporció d'àrees vehiculades en valencià respecte al que fan els centres d'educació primària adscrits. Sabem que hi ha situacions diverses i que de vegades és complex però alguna cosa s'ha de fer.

Una cosa molt profitosa que es feia fa uns anys era un seguiment per part de la Inspecció d'Educació junt a l'assessoria de valencià, i analitzaves els projectes lingüístics de cada centre, i veies quines eren les mancances que tenien els centres educatius. Això ara mateixa s'hauria de fer. I respecte a la situació actual, un govern, abans de canviar els programes com ara es pretén, hauria d'avaluar els existents, i a partir d'aquelles avaluacions dissenyar els que els convingueren. No pot ser que ara entre altre govern, es fa un canvi sense tenir en compte les avaluacions i es prenen decisions que no estan fonamentades. Alerta perquè el que ens pot venir pot ser pitjor.

Vicent: No m'he dedicat durant molts anys a l'ensenyament ja que jo he estat en la part de la promoció del valencià. La visió que tinc, tot i els impediments que hi han hagut i que hi hauran, i fent una mirada més global, la veritat és que s'ha avançat moltíssim, malgrat tots els impediments i tots els entrebancs que el nou govern vulga posar. En aquest moment la majoria de la població entén el valencià, sap llegir en valencià, sap escriure en valencià. Això és un fet històric, és un avanç importantíssim. Crec que el gran èxit d'aquests quaranta anys respecte a l'ús i l'ensenyament de la llengua és que s'ha universalitzat el valencià. Era un desig que teníem quan es va començar la llei i crec que s'ha complert. El repte que tenim ara amb el plurilingüisme no solament és un repte nostre, és un repte de totes les Comunitats Autònomes que tenen una altra llengua. De com s'està imposant el castellà però, a més, ara també l'anglès, en detriment del valencià. Ha estat una errada plantejar que l'anglès és una llengua bàsica al mateix nivell que el valencià i el castellà. No, l'anglès és important, però no pot tenir la mateixa categoria, no és la llengua del dia a dia al carrer i a casa.

Remei: És cert el diagnòstic de Vicent, però a les escoles cada vegada està més present el castellà fora i dins de l'aula. Parle de les escoles de les ciutats i de les àrees metropolitanes, que no podem oblidar que són molt important perquè allí està el gros de la població del País Valencià. És una situació que ve passant des de fa anys, no s'ha estudiat ni investigat suficientment per tal de pal·liar la situació. Aquesta és una qüestió que s'hauria d'abordar molt seriosament.

El paper del professorat continua sent essencialment la base del pilar de tot, però no tot passa pel professorat. Ho apunte com a qüestió a tenir en compte. No tot és responsabilitat de l'escola. Hi ha altres sectors que tenen molt a dir. Altra qüestió que posa en perill el tema del valencià és que l'anglès tinga socialment tanta categoria, perquè els xiquets i les xiquetes arriben a casa contant de l'u al deu en anglès la família ja li dona una consideració que ja eixe xiquet o eixa xiqueta pensa que és l'idioma de valor. Per què? Perquè els factors econòmics apunten cap ací: la importància de l'anglès com a llengua que mana en el mercat actual.

D'ací a deu anys es commemorarà mig segle des de l'aprovació d'aquesta Llei. Si tornàrem a ajuntar-nos per fer aquesta entrevista, què vos agradaria dir al voltant de la salut del valencià, del seu ús i del seu ensenyament?

Vicent: M'agradaria que el valencià fora una llengua normal i que la gent l'utilitzara en tots els àmbits de la seua vida. Que es poguera viure amb normalitat parlant la nostra llengua. Aquest és el meu desig: que el valencià siga la llengua d'ús habitual de la població del País Valencià i que siga una llengua de benvinguda per a la gent nouvinguda.

Remei: Que el valencià deixe de ser la piloteta que va tirant-se quan algú no té programa ni altra cosa a fer. El valencià és una llengua, una manera de viure i d'entendre la vida. És la nostra, ja està, i desitge que puga estar en una situació de normalitat, com qualsevol altra llengua.

Anna: M'agradaria que deixara de ser motiu de conflicte, i que pogueres parlar en llibertat en tots els llocs. També m'agradaria que es compliren els objectius de la LUEV, que encara no estan al 100%, perquè no tot l'alumnat del País Valencià té els mateixos objectius lingüístics en acabar l'educació obligatòria a causa de les exempcions. M'agradaria que hi haguera respecte i estima per part de tota la ciutadania cap a la llengua, amb la finalitat d'entendre que el valencià i el castellà són les nostres dues llengües oficials i que s'han de conéixer al mateix nivell.

Presentació de l'exposició, amb la presència de l'antic Conseller d'Educació, Ciprià Císcar, i del President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig.

Més informació:

- Entrevista en 'À Punt Ràdio' a Anna Marí i Vicent Moreno: https://www.apuntmedia.es/informatius/les-noticies-de-la-nit/entrevistes/25-10-2023-entrevista_135_1655077.html

- Notícia al periòdic 'Levante-EMV' sobre la presentació de l'exposició. Escrit per Nelo Simó: https://www.levante-emv.com/horta/2023/10/05/aldaia-celebra-9-d-octubre-92966559.html

- Article al setmanari 'El temps' sobre la llei de plurilingüisme. Escrit per Moises Pérez: https://www.eltemps.cat/article/2292/un-blindatge-regressiu-del-plurilinguisme